Dol no hi ha més enllà ni desig entremig
«Dol no hi ha més enllà ni desig entremig» és una investigació sobre la fisicitat en forma de video-documental. La gestió de la biblioteca personal d’en Joan Ferraté a mans de la seva filla Amalia serveix per examinar la importància de la memòria feta volum, matèria. Els vincles emocionals del record, tan difícils de suportar com el llegat d’un pare absent, són substituïts pel pes dels objectes. Junt a la mirada de l’Esteve Subirah i el testimoni de l’Amalia, una sèrie de personatges ajuden a construir aquest assaig visual: Jordi Cornudella descriu els fets controvertits d’aquesta història, Toti Soler i Pascal Comelade hi aporten la música i Enric Casasses culmina el projecte amb el recitat d’uns versos imprescindibles per entendre la trajectòria vital de Joan Ferraté.